lamalla.cat

La publicació aquesta setmana de l'Informe Estadístic sobre l'Energia al món ha atiat el foc de la polèmica entre la indústria, convençuda que el problema de la fi del petroli encara està lluny, i els científics i ecologistes, que critiquen no només que no es prenguin mesures sinó que es continuï actuant com si el petroli fos infinit. En un costat del debat hi ha BP, la font que els països fan servir per conèixer les reserves de cru i segons la qual al món queden prop de 1.200 milions de barrils per extreure, al marge del que es pugui trobar a nous jaciments. En l'altre extrem l'Oil Depletion Analysis Center, que adverteix que el got està mig buit i que, a partir d'ara, disminuirà ràpidament fins a esgotar-se provocant un enorme cataclisme econòmic.

Augment de la demanda
L'economia mundial consumeix 82 milions de barrils diaris però l'Agència Internacional de l'Energia, tot i reconèixer que la producció dels pous petroliers actuals disminueix en un 5% anual, preveu que la demanda arribarà als 113 milions de barrils diaris l'any 2020. Com serà possible satisfer una major demanda amb una menor oferta? Per l'Agència la solució passa per descobrir nous pous, però els científics adverteixen que aquesta assumpció és por realista. Els nous dipòsits es troben a l'Àrtic i als oceans, però extreure el petroli d'aquests nous pous té uns costos econòmics i mediambientals molt elevats. Per contrarestar-los, el petroli hauria de ser molt més car, la qual cosa tindria enormes conseqüències per l'economia actual, basada en la producció massiva de productes barats.

Els científics adverteixen que l'augment de la demanda no anirà acompanyat d'un augment de l'oferta. Els esforços dels investigadors i les multimilionàries inversions no han impedit que la descoberta de nous camps petroliers sigui cada vegada més rara. Avui el món consumeix quatre vegades més petroli del que troba i, amb la dificultat de descobrir noves reserves i la creixent explotació de les ja existents, l'extracció de petroli assolirà un màxim a partir del qual començarà a declinar. Saber quan es produirà aquest punt d'inflexió és un dels motius de la polèmica entre productors, extractors, distribuïdors i científics. La gran majoria d'estudis geològics consideren que la terra guardava al seu interior l'equivalent a 2.000 bilions de barrils. Tenint en compte que el volum extret s'apropa ja als 1.000 bilions de barrils, els científics han arribat a la conclusió que el got està mig ple i que, a partir d'aquí, s'anirà buidant a gran velocitat.

La incògnita de les reserves
Els governs dels països productors són reticents a acceptar l'esgotament de les reserves. Per ells, el petroli és un salvavides al qual no estan disposats a renunciar; acceptar el seu caràcter finit equival a acceptar que el creixement econòmic té els peus de fang. Els dipòsits de petroli al mar de Nord van començar a esgotar-se l'any 1999 però el govern britànic va trigar dos anys a admetre-ho. Més complicada és encara la situació en aquells països governats per una oligarquia corrupta, on la pèrdua del cru comportaria la pèrdua del poder. L'any 1992 l'Aràbia Saudita va anunciar que el volum de les seves reserves era de 260 bilions de barrils. Durant aquests quinze anys el país ha venut més de 100 bilions de barrils però, malgrat tot, en les últimes dades que ha donat a conèixer continua assegurant que disposa d'una reserva de 260 bilions de barrils. L'any passat una investigació periodística va revelar que les reserves reals de Kuwait són la meitat de les que es fan constar. A l'Iran,el govern ha començat a racionar el petroli entre la població, una mesura que molts interpreten com una admissió que les reserves són més petites que no es diu.

Davant la reticència dels països productors a donar dades fiables, els científics creuen que el punt d'inflexió ha estat ja superat en una cinquantena de països. Els Estats Units, durant dècades el primer productor mundial, importa ara el 60% del petroli que consumeix. Això fa que l'economia mundial pengi d'un fil controlat majoritàriament pels països del golf Pèrsic. BP calcula que l'Orient Mitjà concentra el 61% dels dipòsits de petroli. Que els quatre principals dipòsits de petroli estiguin a la zona suposa un problema per Occident. Kuwait ja va motivar una intervenció armada. L'Aràbia Saudita és un règim "amic" però amenaçat per Al Qaeda. L'Iran és territori "enemic". Pel que fa a l'Iraq, la seva situació dista de ser el què la indústria necessita. Pels Estats Units, al cost de comprar petroli als països del Pèrsic s'ha de sumar el cost de les operacions militars necessàries per mantenir viu aquest comerç, des d'operacions bèl•liques com les de Kuwait, al suport logístic i d'armaments a l'Aràbia Saudita.

Els últims trenta anys les successives crisis a l'Orient Mitjà han demostrat com és de vulnerable l'economia mundial i fins a quin punt és dependent del que passi a uns pocs països. Un descens en la producció es tradueix automàticament en un augment del preu del petroli, l'augment del preu dispara la inflació, la inflació fora de control provoca recessió econòmica, i la recessió econòmica crea atur i tensions socials. Durant dècades la diferència entre oferta i demanda de petroli era molt gran, però aquest marge es va anar reduint fins a desaparèixer el 2006. Si s'inverteix i el món demana més petroli del que pot produir, el barril podria arribar als 100 dòlars.

A la dècada dels 70 una reducció d'un 5% en la producció va provocar un augment del preu d'un 400%. Davant d'aquesta perspectiva els governs, que per raons electorals treballen sempre amb horitzons a curt termini, s'estimen més amagar el cap sota l'ala i ignorar tot allò que pugui passar d'aquí deu, quinze o vint anys, quan governin uns altres. Tard o d'hora, però, algú s'haurà d'enfrontar a la realitat d'un got que es buida sense que ningú no hagi trobat encara un substitut viable.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  •