lamalla.cat

La serra de Collserola és un oasi de natura enmig de l’àrea metropolitana de Barcelona. El cinturó de ciment, però, s’està estrenyent cada cop més al voltant d’aquest ecosistema i amenaça d’ofegar-lo a base de trencar corredors biològics. L’aprovació, fa dues setmanes, del pla urbanístic de la plana del Castell, a Cerdanyola (el Vallès Occidental), es convertirà en un obstacle potser insalvable per la comunicació entre aquesta serra i la Catalunya interior. “Han decidit tancar el principal connector de la serra”, denuncien des de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.

La Plataforma valora molt negativament l’aprovació d’aquest pla urbanístic, anteriorment conegut com el Centre Direccional de Cerdanyola. El portaveu Àngel Gaston lamenta que “en un espai prou ben conservat s'hi construiran edificis, carreteres, el sincrotró... tot doblant la superfície edificada de Cerdanyola”. Això implicarà també un increment de població i del transport privat. En conjunt, es reformarà la gran barrera que ja formen actualment l’autopista AP-7 i les vies de tren, a les que en el futur també s’ha d’afegir el TAV.

En executar-se, aquest pla urbanístic es convertirà en un tap per a la via verda que uneix els parcs de Collserola i Sant Llorenç del Munt, seguint la divisòria d’aigües que separa les conques del Llobregat i del Besòs. Tot i que l’Ajuntament de Cerdanyola apostava al juliol passat per aconseguir “un equilibri entre l'espai protegit i l'espai urbanitzable”, els defensors de la via verda consideren que no ha estat així i també recorden que “l'àrea metropolitana i el Vallès en particular no tenen cap mena d'equilibri entre l’espai protegit i l'urbanitzable. Perquè fos així, caldria derruir bona part del sòl edificat”.

Segons Gastón, és cert que “més o menys queden superfícies equivalents d’espai protegit i urbanitzable” en la nova planificació del pla del Castell. No obstant, discrepa del significat que donen les administracions a l’espai protegit: en aquesta franja hi estan planificats, en el futur, els accessos del túnel central (que encara figura en els plans urbanístics vigents), un abocador, vies de tren, línies elèctriques, una carretera que serà ampliada... “I precisament és on trobem els terrenys més degradats”.

Malgrat que el pla urbanístic ja està aprovat, la plataforma manté les seves reivindicacions. “El que nosaltres volem és que es conservi el que hi ha avui, tret d'una franja destinada a la Universitat Autònoma”, expliquen. “L’espai protegit que apareix al pla no garanteix una bona via verda, tal com les descriuen els ecòlegs”. Denuncien que el pla aprovat no garanteix en absolut la connexió biològica entre Collserola i Sant Llorenç del Munt per a totes les espècies actuals. “L'espai es reduirà considerablement i no totes sobreviuran a aquest canvi”, sense oblidar les aus migratòries que habitualment s’aturen a la mateixa plana del Castell i hauran de deixar de fer-ho, com el tòrlit.