lamalla.cat

Durant l’any 2005 no s’ha pogut culminar la creació dels parcs naturals anunciats. Es tracta de Collserola; de les Muntanyes de Prades, i del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Els dos darrers figuraven en les previsions del Departament de Medi Ambient en començar l’any, mentre que el de Collserola va ser afegit a la llista al febrer per part del conseller Salvador Milà. Malgrat l’endarreriment, la creació d’aquests parcs és ja molt propera. El que està més avançat és el del Montgrí, que ja té el projecte de creació llest i es preveu que al febrer passi a exposició pública.

El Departament de Medi Ambient va presentar, el novembre passat, el projecte de creació del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, situat a la costa del Baix Empordà. El futur parc tindrà 7.378 hectàrees i serà un conglomerat de tres espais heterogenis que, no obstant, tindran una gestió conjunta. Amb aquesta decisió, es vol “garantir la funcionalitat ecològica i la conservació del patrimoni natural, cultural i històric” d’aquests espais.

En aquests moments, el Departament de Medi Ambient està recollint suggeriments de millora del projecte per part dels ajuntaments afectats i d’entitats. Serviran per fer els darrers retocs abans que el projecte passi a la fase d’exposició pública. Posteriorment, s’estudiaran les al·legacions presentades abans de procedir a l’aprovació de la llei de creació del parc, que haurà d’aprovar el Parlament a proposta del Govern.

Pel que fa als altres dos parcs naturals previstos, la situació encara està més endarrerida. El projecte més antic -i també el que ha avançat menys- és el de les Muntanyes de Prades, una iniciativa de la Generalitat convergent que ha vist com se li avançaven altres parcs creats fa pocs anys com el de l’Alt Pirineu o el del Montsant. Els tècnics segueixen treballant per definir el projecte, que de moment no té data prevista.

Collserola, tot i ser el projecte més jove, feia preveure un procés de tramitació més ràpid ja que parteix d’un nivell de protecció notable i, a més, el Departament de Medi Ambient tenia interès a garantir ràpidament la salvaguarda del pulmó de Barcelona. No obstant, l’abundància de projectes viaris i urbanístics que afecten la serra i la seva àrea limítrofa fan complicada l’entesa entre tots els actors implicats, malgrat que es dóna per fet que l'extensió de l'espai protegit augmentarà fins a les 8.836 hectàrees. Es tracta amb tota seguretat de l’espai natural català que pateix una major pressió urbanística.