lamalla.cat

Més d’un 30% del territori català figura en la proposta del Govern català per ampliar la xarxa Natura 2000. Els consellers de Medi Ambient, Salvador Milà, i d’Agricultura, Antoni Siurana, han presentat aquest dimarts els paratges que el Govern català vol protegir per tal de complir les directives europees d’aus i hàbitats. En la nova proposta hi destaca la inclusió de Collserola i la revisió d’espais controvertits com la vall d’Àrreu, els deltes de l’Ebre i el Llobregat o els secans de Ponent. En aquest darrer cas, la proposta ve acompanyada d’uns plans de gestió per compatibilitzar la protecció de les aus amb l’activitat agrària.

La primera proposta del tripartit per ampliar la xarxa Natura 2000 va topar amb reticències des de dos àmbits. D’una banda, els ecologistes, que consideraven poc ambiciosa una proposta que abastava prop del 25% del territori però deixava algunes llacunes importants, entre elles la serra de Collserola. Tampoc es garantia la protecció de la vall d’Àrreu, al Pallars, un connector biològic entre Aigüestortes i el parc natural de l’Alt Pirineu que estava amenaçat per l’expansió de Baqueira. Aquestes i altres mancances han estat, ara, corregides després del període d’al·legacions.

Els secans de Ponent.

Però els qui van fer més soroll contra la proposta d’ampliació de la xarxa van ser els agricultors de les terres de Ponent. Els propietaris dels terrenys de secà que s’havien d’integrar a Natura 2000 es van rebelar en considerar que les seves propietats quedaven hipotecades. Algunes d’elles, a més, figuraven entre les terres que s’haurien de convertir en regadiu amb l’arribada del canal Segarra-Garrigues. Aquest darrer cas ja s’ha resolt del tot, segons el conseller Siurana, amb l’acord per integrar dins la xarxa els secans de Belianes, a l’Urgell.

L’altre punt conflictiu es troba al nord del Segrià, al voltant d’Almenar. La zona de protecció d’aus dels plans la Unilla es manté en la proposta, tot i que reduïda. S’ha allunyat més del casc urbà, per evitar el seu aïllament, i també s’han exclòs els camps que ja havien estat reparcelats. Només es mantenen dins la proposta aquells que mantenen la morfologia original, en què l’hàbitat de les aus no ha estat modificat. Per a aquesta i la resta de zones agràries afectades, des del Govern s’han elaborat uns plans de gestió que permetran compaginar la protecció de les aus amb el desenvolupament econòmic.

Amb aquest procediment, Antoni Siurana vol “desmentir que les Zepa o la xarxa Natura 2000 representin un bloqueig pel territori”. La solució que proposa el Govern és fruit, segons el conseller, d’un “debat molt intens amb el territori” que permetrà “demostrar a Europa que hi ha un model eficient de protecció de la biodiversitat i alhora de desenvolupament econòmic”. Amb les xifres a la mà, però, la xarxa Natura 2000 perdria 1.000 hectàrees de secà respecte la versió anterior.

Més hectàrees protegides

Si analitzem la proposta en termes globals, no obstant, l’augment de la superfície a protegir és notori. Es passa d’un 25% del territori a més del 30%, fet que representa 970 hectàrres terrestres i 84.000 de marines. Aquests espais es reparteixen entre set tipus diferents d’hàbitats representatius del territori català: hàbitats marins, aiguamolls litorals, aigües superficials, muntanya litoral (dedicada principalment a la protecció de l’àliga cuabarrada), plana agrícola (per protegir les aus estepàries), muntanya interior, Prepirineu i Pirineu. Gairebé un 80% de tots ells ja compten, actualment, amb algun tipus de protecció.

Pel conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, l’ampliació de la xarxa Natura 2002 representa “una oportunitat única pel país”. Ara s’obrirà un nou període d’exposició pública, de manera que encara hi podria haver noves modificacions. A més, cal recordar que la Comissió Europea manté obert un contenciós contra el Govern espanyol per haver protegit els hàbitats i les aus de manera insuficient en diferents comunitats, entre elles Catalunya. Gràcies a aquesta proposta d’ampliació, la Generalitat ja té a punt la resposta a la previsible sentència en contra.

A més de la patata calenta dels secans de Ponent, en la nova proposta de la Generalitat hi destaquen els canvis introduïts en quatre espais.

• Collserola. El futur parc natural s’ha inclòs en la llista d’hàbitats a protegir per iniciativa dels ajuntaments de l’entorn.
• Vall d’Àrreu. La vall d’Àrreu, amenaçada per l’ampliació de Baqueira Beret cap al Pallars, figura de manera íntegra en la proposta d’espais a incloure en la xarxa. Aquesta no garanteix, en canvi, la connexió plena entre els parcs de l’Alt Pirineu i d’Aigüestortes, ja que s’ha deixat un corredor per a infrastructures al nord de la carretera de la Bonaigua.
• Delta de l’Ebre. L’espai protegit dins la xarxa Natura 2000 guanya terreny al delta, tant pel que fa a l’àmbit terrestre (6.700 hectàrees més) com al marítim (33.700 hectàrees). Aquest fet, però, no hauria de ser determinant per la construcció o no dels parcs eòlics projectats davant la costa, tot i que s’haurà de tenir en compte a l’hora de fer els estudis d’impacte ambiental.
• Delta del Llobregat. A proposta de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha retallat pel nord la zona de protecció marítima per a l’alimentació de la gavina corsa. Salvador Milà no ha volgut admetre cap relació amb la possible construcció, en terreny guanyat al mar, de la quarta pista de l’aeroport del Prat.