lamalla.cat

Creus que els programes de perfil cultural tenen un sostre d'audiència preestablert o bé que tot depèn del producte en oferta?
No sé si estic gaire preparada per respondre aquesta pregunta. El que sí que he constatat és que, entre la gent que ha vist Paraules al vent, hi ha persones que s'han entretingut i que no responen al perfil clàssic de públic cultural. En aquest sentit, penso que és possible crear un espai cultural basat en l'entreteniment, sense necessitat d'incorporar-hi un concurs o de caure en la morbositat. Es tracta de fer les coses amb un mínim de criteri i de cura, pensant en cadascun dels programes de forma individual. El problema és que aquesta forma de treballar és molt cara actualment i les grans cadenes no estan disposades a invertir-hi... Així, quan detecten que un programa funciona, el copien en sèrie, despersonalitzant-lo. Ara bé, recordo una conversa a Lugano, on ens advertien que Paraules al vent arribaria sempre a un públic amb certa base intel·lectual, per més que com a autors el volguem adreçar a tota mena de perfils d'audiència. Suposo que hi ha part de raó en tots dos arguments.

Tots els escriptors que apareixen en els vostres programes tenen poca presència en els mitjans de comunicació: Max Besora, Carles Duarte, Clara Usón... Parla'ns de la intencionalitat d'aquesta tria.
D'alguna manera, volíem extrapolar al terreny de l'escriptura la nostra condició de petita productora amb pocs recursos. Així, vam escollir escriptors desconeguts per al gran públic, que no significa que no tinguin obra publicada. Tots ells s'han d'enfrontar a les dificultats d'aconseguir promoció. El 90% d'aquests autors no viu de l'escriptura, sinó que treballa d'altres coses. El fet d'escriure és, per a ells, quelcom molt vocacional que els exigeix una dosi important de sacrifici. La construcció de la sèrie va ser, en aquest sentit, un procés recíproc entre ells i nosaltres que lva acabar conferint un aire personal i emotiu al programa. Cal tenir en compte que la predisposició dels autors va ser molt bona; de fet, era lògic: que els dediquéssim un monogràfic ho van viure com una oportunitat molt especial.

Com heu viscut el reconeixement que se li ha atorgat a Paraules al vent?
Nosaltres no hem tingut sensació d'èxit en el sentit que els premis obtinguts no s'han traduït en un major volum de feina. Dit això, el reconeixement ens ha fet molta il·lusió. Abans de rebre el premi Actual de Televisió de Catalunya, teníem la sensació que el programa, que s'havia emès pel DO de la XTVL, havia passat desapercebut per al públic i per al món televisiu en general, tot i tractar-se d'un producte que valia la pena. Vam trucar a la porta de moltes editorials i d'associacions culturals, però no vam obtenir resposta. De manera que quan Televisió de Catalunya ens va distingir amb l'Actual, a banda d'alegrar-nos-en molt, vam sentir cert alleujament. Després, quan l'INPUT va seleccionar Paraules al vent a Lugano, vam tenir la sensació que allò ens superava... Personalment, a Lugano vaig gaudir-hi molt. Aquella experiència va ser un privilegi per a mi.

Què t'ha comportat Paraules al vent, des d'un punt de vista personal i professional?
D'entrada, Paraules al vent ens va obligar a professionalitzar-nos. Necessitàvem uns mínims: un estudi, un mica de promoció... A partir d'aquí, hem generat una infraestructura que ens ha permès assumir més feines. Tot i que el programa no ens ha reportat més càrrega laboral, sí que ens ha donat un renom que podem aprofitar a l'hora d'encarar nous projectes. Des del punt de vista personal, Paraules al vent ha esdevingut una experiència molt enriquidora. Amb tots els autors entrevistats hem establert un vincle molt especial i això m'ha fet sentir molt afortunada.

Què us ha comportat com a productora la participació en el projecte DO de la XTVL?
La participació al DO ens va permetre treballar amb una llibertat total a nivell creatiu. Una experimentació tan lliure i tan personal que ens va possibilitar forjar-nos un estil propi. Aquesta llibertat és molt difícil que te l'ofereixi una televisió generalista o un client potencial gran. Per tant, aquest és un aspecte que agraïm al DO. Al costat d'aquesta llibertat creativa, el DO també ens obligava a ser disciplinats amb les entregues dels capítols. Paraules al vent consta de 13 capítols, i cada setmana n'havíem d'entregar un. Vam haver d'assolir un compromís en aquest sentit.

Quin futur albira Yomeloguiso?
Crec que Yomeloguiso continuarà sempre i quan pugui combinar la creació de projectes personals amb d'altres que, si bé més comercials, ens permeten tirar endavant. La meva aspiració és continuar fent projectes que ens motivin i en els quals ens poguem implicar.

Com a integrant d'una productora que ha aconseguit obrir-se camí, quins consells donaries als joves que volen dedicar-se a la creació audiovisual?
Crec que l'especialització és bàsica. Formar-te en un camp concret no significa haver-te de pagar un màster sinó escollir allò que t'interessa i dedicar-li tot el temps i les ganes. Com a professional, això et donarà seguretat.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  Isabel Requena és una de les integrants de Yomeloguiso Produccions