lamalla.cat

Ha mort un símbol de Barcelona. Aquest dilluns, cap a les 6:40 hores, l’únic goril·la blanc del món, Floquet de Neu, ha acabat sucumbint al càncer de pell que havia arrossegat durant tota la seva vellesa. En els últims mesos, l’Ajuntament ja havia alertat que el seu estat de salut s’estava deteriorant a passos agegantats, fet que va disparar les visites al Zoo amb tots aquells que volien acomiadar-lo. I és que després de 37 anys a la ciutat, el popular animal estava lligat als records personals de molta gent. Floquet de Neu serà incinerat, igual que qualsevol altre animal del Zoo, però es conservarà el seu ADN.

La història de Floquet de Neu comença a la selva de Guinea Equatorial, a les ribes del riu Muni. Un pagès local va disparar contra el goril.la que li trepitjava els cultius. Quan es va acostar a l'animal abatut, va descobrir que tenia una cria entre els seus braços: un petit goril.la blanc. El pagès no n’havia vist mai cap d’igual i va decidir recollir-lo. Uns dies més tard, el va vendre al zoòleg barceloní Jordi Sabater Pi. En veure'l, de seguida va adonar-se que es tractava d'un cas únic. El van acollir en un centre a Ikunde, on van comprovar que el seu pes no arribava als 10 quilos i encara tenia les dents de llet.

El jove goril·la es va adaptar ràpid a la vida en captivitat. Al cap de quinze dies ja es deixava acariciar pels seus cuidadors i abans d'un mes ja estava a punt per ser traslladat a Barcelona. Va arribar el dia 1 de novembre del 1966, enmig d'una gran expectació, i fins i tot li van fer una recepció a l’Ajuntament. Va trobar la seva casa definitiva al Zoo del parc de la Ciutadella, on només d’arribar ja era la gran atracció. La seva singularitat va fer que ploguessin les ofertes per comprar-lo o, almenys, per exhibir-lo un temps en un altre lloc. La revista National Geographic li va dedicar la seva portada.

Rei absolut del Zoo

Des d’aquell moment, la principal feina del popular goril.la va ser criar fills. El seu hereu, Edú, va néixer l'abril del 73, però va viure molt poc temps. Posteriorment va tenir més de vint fills, tot i que només en queden cinc de vius: es tracta del mascle Bindung i de les femelles Machinda, Ntao, Virunga i Kena. Cap d'ells ha heretat el color del seu pare, tots són negres com el carbó. Els responsables del Zoo esperen que, algun dia, un dels descendents de Floquet de Neu recuperi el pelatge albí, tot i que les probabilitats són escasses. Fins i tot les tribus de la regió de l'Àfrica on habitava el goril·la no recordaven haver-ne vist mai cap de semblant. Ara, l'esperança és que algun dels seus néts s'assembli a l'avi.

Al Zoo, la vida d'en Floquet de Neu va ser sempre plàcida i relaxada. En la seva última etapa li van construir un apartament de tres habitacions i saló on fins i tot hi tenia calefacció. Aquesta luxosa gàbia compta també amb un pati amb gespa i gronxadors per fer exercici, ja que l’exercici, igual que la dieta, es consideraven bàsics per mantenir-lo en bona forma. El goril·la barceloní s’alimentava principalment de vegetals. Li encantaven les patates, l'escarola, l'enciam, el bròquil, les bledes, els cogombres... També menjava molta fruita i una barreja d'alfals, pinso i fruits secs. Cada matí esmorzava un batut de llet i de tant en tant li donaven ous durs o fins i tot iogurts.

Una vellesa marcada per les malalties

Per un goril·la albí, acabar malalt de càncer de pell era el més previsible. Els últims anys de vida de Floquet de Neu van estar marcats per aquesta malaltia, que va fer que hagués de superar diverses operacions quirúrgiques i multitud de proves mèdiques. En els darrers anys també va patir importants problemes de vista i se li va haver de practicar una operació per retirar-li les cataractes dels ulls. Quan el seu estat de salut es va agreujar, l’Ajuntament va fer una crida a tots els veïns perquè acudissin en massa a acomiadar-lo, fet que va disparar el nombre de visites al Zoo.