lamalla.cat

Amb el temps, Pascual Maragall acabarà per veure que la seva aposta pel nou estatut "va valdre la pena". Aquesta és la opinió del president de la Generalitat, José Montilla, que ha evitat polemitzar sobre les paraules de l'ex president en relació al text català, tot i les reiterades preguntes dels grups de l'oposició durant la sessió de control al govern d'aquest dijous. Montilla s'ha limitat a demanar "respecte" per les declaracions "siguin o no compartides" i ha evitat anar més enllà, al·legant que la polèmica "no té res a veure amb l'acció de govern" mentre recordava que compareix al Parlament com a President de Catalunya i no com a membre del PSC.

Les queixes presentades per ciutadans al Síndic de Greuges van augmentar un significatiu 42% el 2006 respecte l'any anterior. Ho destacava el Síndic, Rafael Ribó, el divendres 23 de febrer, quan va entregar el seu informe al president del Parlament Ernest Benach. Ribó atribuïa aquest augment a una major consciència ciutadana de que poden exigir el respecte als seus drets. Ribó presentarà aquesta i altres conclusions del seu informe aquest dimecres, en la sessió plenària del Parlament.

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern català, Joaquim Nadal, considera que la Generalitat ha fet “tot el que calia i més” des del divendres, “quan els treballadors van sortir a les pistes”, i fins a dia d’avui. La roda de premsa, iniciada a les 16 hores de dimarts, ha estat un “avanç” de tot allò que els cinc consellers implicats explicaran, aquest dimecres, davant la Mesa de la Diputació Permanent del Parlament. Nadal s’ha mostrat contundent en tot moment, defensant sobretot dues idees bàsiques: la que “l’administració catalana ha estat al costat dels ciutadans i hi serà en tot moment” i la voluntat de la Generalitat “de no exhibir una actitud de confrontació pel tema competencial en un moment de crisi greu”. Nadal, en el torn de preguntes, ha hagut de sortir en defensa del president del Govern quan, des dels periodistes, s’ha qüestionat on era Maragall en el moment dels fets.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha confirmat, en seu parlamentària aquest dijous a primera hora de la tarda, que les eleccions catalanes es faran el Dia de Tots Sants i ha deixat, en el seu discurs de comiat, el seu llegat polític. El president de CiU, Artur Mas, ha celebrat que finalment hi hagi data per a les eleccions. "Habemus data", ha dit amb bon humor el cap de l'oposició mentre assegurava que "no tenia sentit" seguir amb la incògnita electoral. Però Mas creu que Maragall ha tingut un darrer "caprici presidencial" al "carregar-se" la "tradició democràtica no escrita de fer les eleccions els diumenges". En aquest extrem, el polític nacionalista ha coincidit amb Josep Piqué que també preferia votar en diumenge. Per la seva banda, Joan Boada (ICV) ha dit que els ecosocialistes no tenen res a dir sobre la data i s'ha entretingut en analitzar el discurs de Maragall.

Al faristol de l’hemcicle, sol davant del diputats i les diputades i en el darrer ple de la legislatura, Pasqual Maragall ha certificat el seu adéu polític. Un comiat que ha servit perquè el president de la Generalitat fes públic el seu llegat personal i s’acomiadés del Parlament de Catalunya. El president marxa obligat per les circumstàncies polítiques i havent avortat el seu projecte i el del govern tripartit abans d’hora. Malgrat tot, Maragall marxa satisfet. En el discurs d’aquesta tarda al Parlament, el president de la Generalitat ha deixat, segons ell, una rica i fructífera herència: el nou Estatut i la concreció de l’alternança política a Catalunya després de 23 anys de pujolisme. El president s’ha mostrat orgullós de la situació en la que deixa el país i ha assegurat haver assolit la màxima fita d’autogovern aconseguida mai per Catalunya. Però com ell mateix s’ha encarregat d’avançar, haurà de ser el temps qui faci balanç d’allò que s’ha assolit en aquesta legislatura.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha confirmat els rumors que corrien des d'aquest dimecres al vespre. Les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya se celebraran el dimecres 1 de novembre, dia de Tots Sants, per tant, un festiu entre setmana. Serà la primera vegada que unes eleccions a casa nostra tinguin lloc en una jornada d'aquesta mena.

Per fi el Parlament ha fet el que tant li ha costat en aquesta estroncada legislatura: legislar. En l’últim Ple abans de dissoldre’s, la Cambra ha tirat endavant diferents projectes de llei per culminar ràpid i corrents dos anys i mig d’escassa activitat parlamentària, on la majoria d’iniciatives s’han deixat a l’estacada. A darrera hora, però, el Parlament ha aprovat –i espera aprovar entre dijous i divendres- un conjunt de lleis de les quals destaquen la de prestacions econòmiques d’assistència social, la de mesures en matèria de medi ambient i la d’ampliació de la Fira de Barcelona.

Miquel Iceta, portaveu del PSC, no ha amagat mai la seva homosexualitat. Aquesta setmana, però, ha donat un pas més. Aquest dimarts, va presidir un dinar informal que ha significat el tret de sortida d'una associació de gais i lesbianes del Parlament de Catalunya. El club encara està en les beceroles però ja té bandera. Com no podria ser d’una altra manera, s’ha adoptat la de l'arc de Sant Martí que s'identifica amb el moviment gai. Al dinar, a més del propi Iceta hi van assistir els seus companys de partit Roberto Labandera i Toni Comín i la republicana Carme Porta. Les invitacions, però, anaven destinades a una desena de senyories.

Finalment, el projecte de Llei de Serveis Socials que havia de erigir-se com una de les fites més importants d’aquesta legislatura s’ha quedat en això, en un projecte. Dimecres, els grups de CiU i PP van demanar una pròrroga per a la presentació d’esmenes a l’articulat i això fa impossible que el projecte pugui votar-se durant l’últim ple del curs abans de la dissolució del Parlament a l’agost. En conseqüència, el text no podrà ser aprovat i la llei haurà d’esperar moltíssim més temps per veure la llum. Amb aquesta notícia, doncs, es tira per terra la tasca desenvolupada els dos darrers anys per grups socials i col·lectius de gent gran, que veien en aquesta llei un decisiu pas endavant per garantir la universalitat dels serveis socials i millorar substancialment l’atenció a les persones grans.

El Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) està fart de la inoperància de les grans formacions polítiques del país, de les promeses incomplertes i de la seva falta de compromís en la defensa dels drets dels animals. Per això ha decidit llençar-se a la conquesta del Parlament i presentar-se a les eleccions de la tardor per poder defensar a la Cambra els seus principis proteccionistes. Aconseguir-ho, però, no serà fàcil ja que, primer de tot, necessita conformar una llista de 150 aspirants a diputat i, com que de moment li’n falten, ha engegat una campanya per recollir adeptes que estiguin disposats a comprometre’s amb els seus principis animalistes.