lamalla.cat

Al faristol de l’hemcicle, sol davant del diputats i les diputades i en el darrer ple de la legislatura, Pasqual Maragall ha certificat el seu adéu polític. Un comiat que ha servit perquè el president de la Generalitat fes públic el seu llegat personal i s’acomiadés del Parlament de Catalunya. El president marxa obligat per les circumstàncies polítiques i havent avortat el seu projecte i el del govern tripartit abans d’hora. Malgrat tot, Maragall marxa satisfet. En el discurs d’aquesta tarda al Parlament, el president de la Generalitat ha deixat, segons ell, una rica i fructífera herència: el nou Estatut i la concreció de l’alternança política a Catalunya després de 23 anys de pujolisme. El president s’ha mostrat orgullós de la situació en la que deixa el país i ha assegurat haver assolit la màxima fita d’autogovern aconseguida mai per Catalunya. Però com ell mateix s’ha encarregat d’avançar, haurà de ser el temps qui faci balanç d’allò que s’ha assolit en aquesta legislatura.

En un discurs sec, sense emotivitat i relativament curt –no ha arribat al quart d’hora- Pasqual Maragall s’ha acomiadat del Parlament. I ho ha fet presumint del gran llegat que segons ell deixa la seva obra de govern. Una obra que protagonitzen principalment el nou Estatut i el primer govern de coalició a Catalunya.

Pel president, l’experiència del tripartit encara que escapçada ha estat més que satisfactòria. “Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil”, al llarg del qual –ha dit Maragall- s’han hagut d’enfrontar i a superar atacs personals i contra les institucions. No obstant, el resultat ha estat un èxit perquè, segons ell, s’han assolit unes fites d’autogovern mai conegudes. Un autogovern, “més fort, més madur i més ben protegit”.

Tot seguit, el president ha deixat anar una llista de sis raons que justifiquen les seves afirmacions. L’èxit en la curta legislatura ha estat possible, primer, gràcies a “l’alternança política”. Per Maragall, el tripartit ha renovat la política i ha provat “la pluralitat del país”.

Després, per la bona tasca duta a terme per l’oposició; per la millora substancial de les institucions, concretades en el nou reglament de la Cambra i la feina desenvolupada pel Parlament: “ha tingut més vida en 1.000 dies que en els 10 o 15 anys precedents”. En quart lloc, per les reformes internes de les institucions públiques (CAC, Consell Consultiu, Consell de Treball...).

En cinquè, pels avenços que consoliden les institucions catalanes a Espanya i a Europa. En aquest punt, Maragall ha lloat el debat de les autonomies, la participació catalana a la UE, el reconeixement del català a Europa, etc. I finalment i en sisè lloc i com a més important, s’ha aconseguit reforçar l’Estatut.

Sobre aquest aspecte, Maragall ha assegurat deixar la “feina feta” i ha reconegut que malgrat les reticències i el rebombori ocasionat és qüestió de temps el fet que s’acabi acceptant el pas endavant que significa l’Estatut per a Catalunya.

Comença una nova etapa

Pasqual Maragall ha reivindicat, doncs, la seva feina i s’ha responsabilitat d’una etapa que marcarà, gràcies a l’Estatut i al llegat concretat, el futur del país en els propers anys. Cal, pel president, que ara es converteixi l’Estatut en acció de govern i per això ha recomanat ser exigents amb “nosaltres mateixos” i amb el Govern central perquè el text es desenvolupi íntegrament.

El persident ha recomanat que, a partir d’ara, les properes etapes siguin “més de fets”, “de governació plena” i d’impuls de polítiques concretes en favor del progrés de Catalunya. Maragall s’ha felicitat per haver iniciat el camí: “tenim les vies que ho possibiliten a les nostres mans”. Però serà el temps i el futur, com ha reconegut el president, qui posi les coses al seu lloc.