lamalla.cat

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Barcelona 15 d'octubre de 1940), president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, va ser afusellat el 15 d'octubre. Ni la Segona Guerra Mundial ha tret a l'històric dirigent d'Esquerra Republicana el trist reconeixement de ser l'únic president d'una nació democràtica assassinat per les tropes feixistes. Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc després de ser condemnat per un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals, un procés il·legal.

Lluis Companys era el segon de vuit germans. Ben jove, un cop acabat el batxillerat es va traslladar a Barcelona i va estudiar dret. A la universitat, l'any 1900, va fundar l'Associació Escolar Republicana i va militar a Unió Republicana. El 1906, el jove Companys va participar en la creació de Solidaritat Catalana, el primer moviment unitari català que agrupava nacionalistes catalans, carlins i republicans. Era la resposta als 'Fets del Cu-Cut', coneguts també com La Cuartelada, esdevinguts el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols va assaltar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! I del diari La Veu de Catalunya.

Intensa activitat política i sindical
Quan Solidaritat Catalana es va disgregar, Companys es va adherir a la Unió Federal Nacionalista Republicana i va ser president de la secció política el 1910. El 1912 es va fundar el Partit Reformista, amb Melquiades Álvarez al capdavant i Lluís Companys escrivia en l'òrgan del partit, La Publicidad amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Eusebi Corominas. L'any següent, perdia les eleccions municipals, es produïa la crisi del reformisme. L'abril de 1917, juntament amb Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Josep Mestres, constitueix un nou partit: el Partit Republicà Català, i més tard va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

El 1920, Companys i altres sindicalistes van ser detinguts per ordre de Severiano Martínez Anido, Governador Militar de Barcelona. En aquella ocasió va ser deportat al castell de la Mola, a Maó. L'advocat Francesc Layret en va voler assumir la defensa, però va ser assassinat. La mort de Layret va suposar la llibertat de Companys que va ser elegit diputat per Sabadell per substituir-lo. El futur president de la Generalitat va ser l'advocat assessor de la Unió de Rabassaires durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser empresonat el 1929 per participar en la conspiració per enderrocar la dictadura. I el 1930 va tornar a la presó per denunciar el maltractament de Macià.

El primer president del Parlament de Catalunya
El març de 1931, Lluís Companys va participar a la conferència d'Esquerres, a partir de de la qual es va formar Esquerra Republicana de Catalunya i el 12 d'abril de 1931, va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per aquesta nova formació política. El 14 d'abril, deposava l'alcalde accidental Antonio Martínez Domingo i prenia possessió. Des del balcó de l'ajuntament proclamava la República espanyola a Catalunya i va ser nomenat, de manera provisional, Governador Civil de Barcelona. Mesos més tard, al juny, va ser elegit diputat a les Corts per la província de Barcelona i el gener de 1932, vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substitució de Jaume Carner. El novembre del mateix any, va ser nomenat primer President del Parlament de Catalunya.

El 25 de desembre de 1933, moria sobtadament Francesc Macià i Llussà i proposen Companys succeir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya. El 3 de gener de 1934 forma el seu primer govern. El nacionalisme de Companys va fer que el 6 d'octubre de 1934 proclamés l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, però aquest fet li va suposar una condemna de 30 anys de reclusió i va complir part del càstig al penal d'El Puerto de Santa María, a Càdis, fins que va ser alliberat per la victòria del Front Popular, el febrer de 1936. De nou va ser elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i novament va ocupar la presidència de la Generalitat.

Exili i mort de Lluis Companys
En esclatar la Guerra Civil el poder de Companys es va veure desbordat pels corrents revolucionaris anarquistes. Va aconseguir mantenir l'equilibri entre les diverses forces polítiques i socials, i formar govern presidit per Josep Tarradellas. Lluis Companys emprèn el camí de l'exili el gener de 1939, a l'entrada de les forces franquistes a Barcelona. Durant l'ocupació alemanya va ser lliurat a l'Estat Espanyol. Després d'un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals, un procés il·legal, el van condemnar a mort. Va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc de Barcelona. Va morir amb els ulls descoberts mirant la cara dels seus botxins i les seves darreres paraules van ser: "Per Catalunya".

Companys és l'únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme. Amb el seu afusellament es complia una sentència dictada pel Consell de Guerra d'Oficials Generals celebrat a Barcelona el 14 d'octubre de 1940, en el qual se l'acusava d'adhesió a la rebel·lió, una sentència que no ha estat mai anul·lada. Aquest 2008, seixanta-vuit anys més tard i després de més de 30 anys de democràcia a Espanya la pròpia néta de Companys i el govern català han viatjat a Madrid per reclamar l'inici d'una reparació pública de la figura del president màrtir, que va ser també líder d'ERC. El vicepresident del govern català, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reclamat també l'anul·lació definitiva del procés que va condemnar a mort Companys.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  Lluís Companys, el president assassinat per les tropes feixistes