lamalla.cat > Política

21/05/2009  06:00h

Joan Rangel: "El Fons Estatal d'Inversió Local ha generat de moment 47.248 llocs de treball"

El delegat del Govern a Catalunya valora a lamalla.cat les actuacions que l'Executiu central està duent a terme a Catalunya

LAURA  BALCELLS

  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs

El Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) que el Govern central va aprovar a final de novembre per promoure l'obra pública dels ajuntaments ha generat, fins al moment, 47.248 llocs de treball a Catalunya, per sobre de les previsions, i això que encara no s'han executat la totalitat dels projectes. El FEIL estava dotat a tot Espanya amb 8.000 milions d'euros, dels quals 1.276 s'han destinat a Catalunya. Ara, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat un nou fons d'inversió local per a projectes de sostenibilitat ambiental, tecnològics i d'atenció social a persones dependents o amb discapacitat, que estarà dotat amb 5.000 milions. L'objectiu: promoure la nova economia. De tot plegat, així com del finançament autonòmic i local i de les inversions que el ministeri de Foment està duent a terme a Catalunya, com ara les obres de l'estació de la Sagrera o la nova terminal del Prat, en parla a lamalla.cat el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel.


-Quina valoració en fa del Fons Estatal d'Inversió Local que s'està executant a Catalunya?
A Catalunya se li va fer una assignació de 1.276 milions d'euros, que van representar prop de 4.000 projectes (en concret, 3.935) a tots els municipis. Vam calcular que un cop presentats tots els projectes hi hauria 41.000 persones ocupades i aquest objectiu s'ha complert amb escreix. En aquests moments, hem adjudicat més de 900 milions amb més de 3.300 projectes que, en quantitat adjudicada, suposa un 71,23% de totes les inversions. Per tant, no arribem a les tres quartes parts de la totalitat i, en canvi, s'ha creat o s'ha generat ocupació per més de 47.000 persones, per sobre de les 41.000 previstes. Això vol dir que els ajuntaments han afinat molt bé i s'ha complert un objectiu.

I l'altre objectiu?
No només haurem generat ocupació, sinó que, a més, l'espai públic urbà dels pobles i ciutats, així com els equipaments municipals, estaran en millors condicions i posats el dia, de manera que la ciutadania en podrà gaudir millor. Per tant, haurem complert un doble objectiu. D'una banda, tots els ajuntaments hauran pogut fer obres de millora del seu municipi i, de l'altra, molta gent que no hauria pogut trobar feina o l'hagués pogut perdre haurà estat ocupada amb aquestes obres.

-En el debat de Política General que es va fer fa uns dies, el president del Govern central va anunciar, entre moltes mesures, la creació d'un nou fons d'inversió local per promoure la nova economia. Com serà aquest fons i quina quantitat es destinarà a Catalunya?
És un nou compromís que ha pres el president Zapatero i que implica fer una valoració molt positiva del que s'ha fet fins ara en aquesta relació entre Govern d'Espanya i ajuntaments. Ara, haurem de veure com es desenvolupa aquest nou fons i si seguirà el mateix mecanisme que l'actual, quines condicions té i com s'assignaran els recursos. El més important és que els ajuntaments ja tenen coneixement que hi ha un compromís polític, que ara s'ha de canalitzar formalment, d'allò que han demanat en diverses ocasions, posar a l'abast nous recursos per fer actuacions com les que s'han dut a terme. El fons que ara es vol destinar és de 5.000 milions d'euros i, en aquesta ocasió, es prioritzen tres grans objectius: l'economia que incorpora coneixement i tecnologia, el medi ambient i l'estalvi energètic i, finalment, actuacions socials adreçades a l'ajuda a la dependència.

-Un altre dels anuncis que va fer són les ajudes directes a la compra d'un cotxe, que en aquest cas ja estan en vigor. Què li sembla la postura de la Generalitat, que de moment encara no s'hi ha sumat?
La Generalitat ha dit que ho està valorant i, per tant, seria precipitat fer ara valoracions. En tot cas, la voluntat política de buscar línies de col·laboració sí que la veig, no l'han negada mai. Crec que s'ha de veure en positiu la voluntat expressada.

-Catalunya encara no té nou finançament. Creu que s'arribarà a bon port?
Crec que s'ha anat avançant, si bé és un procediment complex, ningú ho nega. En el debat de Política General, Zapatero va posar de manifest, un cop més, no només la voluntat d'arribar a un acord sinó que ja va establir uns objectius. Això és un avenç substancial que va en la línia del que havia reclamat la Generalitat, que és que Catalunya no estigui per sota de la mitjana per càpita de les Comunitats Autònomes, sinó que com a mínim mantingui la seva situació per sobre de la mitjana.

-I el finançament local, quan s'abordarà?
La prioritat ara, crec que acceptada per a tothom, és resoldre el finançament autonòmic, a continuació tocarà als ajuntaments. Ells ho saben perfectament. A més, s'ha de tenir en compte que en cap moment s'han barrejat les actuacions del fons local d'inversió actual ni tampoc del futur. Aquestes són mesures d'impacte de generació d'ocupació i millora dels entorns urbans; una altra cosa és el tema més estructural del finançament.

Vostè que coneix de prop el món local i que ha tingut responsabilitats en finances, també ha format part de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, deu entendre perfectament les demandes dels ajuntaments...
El model de finançament es va veure seriosament perjudicat per una decisió d'un Govern del PP quan va decidir unilateralment, sense consultar els ajuntaments, la supressió de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), que gravava una font de riquesa com és l'activitat econòmica. Això va deixar la resta de tributs propis dels ajuntaments, llevat de l'impost de vehicles, vinculats a la propietat immobiliària, cosa que fa que el sistema estigui una mica coix. No dic que s'hagi de reproduir un IAE, però les fonts autònomes d'ingressos dels ajuntaments no només poden estar vinculades a l'activitat immobiliària, com l'IBI, l'impost de construccions o les plusvàlues.

-Parlem del traspàs de Rodalies, que es començarà a fer l'1 de gener de 2010. L'acord preveu que si al 2011 la Generalitat no aprova el funcionament del servei pot prescindir de la companyia Renfe o crear una empresa nova si ho creu convenient. Vostè té constància que això pugui ser així?
Tinc constància de l'acord, segons el qual es traspassa el servei de Rodalies en els termes que recull l'Estatut. L'1 de gener de l'any vinent hi haurà l'assumpció per part de la Generalitat de les potestats administratives de regulació del servei. D'altra banda, es subrogarà el contracte de Renfe operadora circumscrit a Catalunya o el nucli de Rodalies de Barcelona. Això serà una situació que s'allargarà durant el 2010, el termini de vigència del contracte programa. En tres mesos d'anticipació es podria denunciar o renunciar la possibilitat de renegociar un nou contracte programa si es considera oportú, cosa que encara és una hipòtesi, és un dret, però no està decidit que sigui així. S'haurà de valorar i decidir al seu moment i a partir d'aquí, si no és així, s'haurà de fer una transferència de recursos materials i personals del prestador del servei a la Generalitat. Tot el que es pugui estar discutint en aquests moments són declaracions i manifestacions en les que jo no vull entrar, em cenyeixo als termes de l'acord.

-Finalment, s'ha desencallat l'estació de l'AVE de la Sagrera
La voluntat d'arribar a acords ha permès desencallar un problema que s'havia generat per la situació del mercat immobiliari com és el tema del finançament de la Sagrera, que tenia una previsió pactada per altres governs, que tenia en compte les plusvàlues immobiliàries i que ara han hagut de resoldre aquests governs que no havien firmat aquest acord. L'hem resolt i la solució s'està presentant aquests dies. Hi ha moltes coses que s'estan fent i que mostren, primer, la voluntat política d'arribar a acords i de sumar esforços i, en segon lloc, una evidència que no es pot negar, l'esforç inversor que està fent el govern d'Espanya, en aquest cas el ministeri de Foment, a Catalunya és el més important que s'ha fet mai i, això, crec que la ciutadania ho veu. Un altre exemple és la terminal 1 de l'Aeroport del Prat, que s'està a punt d'inaugurar i que convertirà l'aeroport en un dels millors d'Europa.


Publicat 21/05/2009  06:00h


  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs


Comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

  • Les opinions són dels internautes, no pas de lamalla.cat
  • Els comentaris han de mantenir l'educació i el respecte als altres.
  • No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis vigents.
  • lamalla.cat es reserva el dret a eliminar comentaris que no s'atenguin a aquestes normes o que no guardin relació amb el tema.

Escriu les lletres que apareixen a la imatge



  • imatge

    Terrassadigital.com

 



Enquesta

 

Enquesta

Un Barça-Madrid pot influir en el resultat de les eleccions?

18,92%

81,08%

Enquesta

Creus que l'oferta formativa actual s'ajusta a les demandes del mercat laboral?

10,64%

89,36%