lamalla.cat

El debat sobre les radiacions que emeten els transmissors de Wi-Fi suposa la continuació del que va tenir lloc arran la implantació dels telèfons mòbils. Aleshores, en un context dominat per la fascinació popular pel nou invent, per la necessitat dels governs de promoure una industria que facilita les comunicacions -i per tant l'economia- i per les pressions de les grans companyies telefòniques, els advertiments dels científics van tenir poc ressò i no van anar més enllà d'algunes comunitats de veïns que es va rebel•lar davant la instal.lació d'una antena. Les investigacions van ser polèmiques perquè en molts casos estaven pagades per la pròpia indústria telefònica, alimentant la sospita que els científics no eren imparcials.

Intensitat de les radiacions

Una de les poques accions que es van prendre com a conseqüència del debat sobre els efectes dels mòbils en la salut va ser la recomanació de no instal.lar antenes a prop de col.legis. Paradoxalment, els mateixos col.legis que no deixen instal.lar antenes en les seves immediacions estan omplint aules i biblioteques de connexions Wi-Fi. A Anglaterra, Powerwatch, una organització que assessora al govern en matèria científica, ha estat realitzant medicions i ha arribat a la conclusió que les radiacions que emeten les xarxes Wi-Fi són fins a quatre vegades superiors que les emeses per les antenes de telèfons mòbils.

Evidentment els nens no només estan sotmesos a aquestes radiacions a l'escola sinó també als seus propis domicilis i sovint sense voler: a les ciutats, un pis pot estar en la zona d'influència de deu o més xarxes propietat dels seus veïns. Powerwatch assegura que les radiacions només són intenses quan s'està connectat a internet i s'estan fent descàrregues, de forma que viure voltat de xarxes no tindria efectes nocius.

Com en el cas dels mòbils, el problema rau en saber quin és el límit de radiació que podem tolerar sense patir conseqüències negatives. L'establiment d'aquest límits és motiu de controvèrsia. Alguns científics creuen que fins i tot en nivells baixos les radiacions són nocives. Per altres, en canvi, només són preocupants si s'arriba a produir un escalfament del cervell, el que es coneix com a efecte microones. El problema és que, amb un crani menys format i menys gruixut, els cervells dels nens absorbeixen més radiacions que els dels adults. Aquest fet, unit a la major potència de les ones del Wi-Fi, és el que ha despertat l'alarma en alguns països occidentals. A Anglaterra, els sindicats de mestres i els científics que assessoren al govern han reclamat una moratòria en la instal.lació de nous equips. A Àustria el govern estudia prohibir la seva instal.lació a les escoles. A Catalunya, en canvi, la Generalitat s'ha compromès que la tecnologia Wi-Fi arribi a cada centre escolar.

Hipersensibilitat

A Suècia el govern reconeix la condició de malalts als que manifesten una sensibilitat excessiva a les radiacions. L'Ajuntament d'Amsterdam ofereix una subvenció als ciutadans que volen pintar els seus domicilis amb una pintura especial que els aïlla dels aparells de Wi-Fi dels seus veïns. Olle Johannson, un científic que és una de les autoritats mundials en la matèria, creu que hi ha un petit percentatge de la població (un 3%) que és hipersensible a les radiacions i que nota quan entra en el camp d'acció d'una xarxa sense fils. El més habitual és, però, no ser conscients de la quantitat d'ones de ràdio que arriben al nostre cervell cada dia de les nostres vides.

En les persones més sensibles, les conseqüències aparents d'estar sotmesos a les radiacions de les xarxes mòbils i sense fils són maldecaps, cansament, nàusees, marejos i problemes de memòria. Més preocupants són les conseqüències a mig i llarg termini. A Finlàndia, un estudi encarregat pel govern ha arribat a la conclusió que les persones que han fet servir telèfons mòbils durant deu anys tenen un 40% més de probabilitats de desenvolupar un tumor cerebral que els que no l'han fet servir. De desenvolupar-se, el tumor creix en el costat del cap que s'usa per parlar per telèfon. Un estudi semblant, encarregat pel govern suec, afirma que la radiació mata les cèl.lules del cervell i augura que els nens d'avui poden patir demència senil quan tinguin cinquanta anys.

La preocupació dels científics descansa en les implicacions genètiques. Els sers humans necessitem milers d'anys per adaptar-nos als canvis i els nivells de radiació natural a què es van acostumar els nostres ancestres no tenen res a veure amb els què patim en l'actualitat. Un nen vivint en una ciutat, voltat de xarxes de ràdios, telèfons mòbils, i Wi-FI està subjecte a un camp electromagnètic un bilió de vegades més intens del que ho estaven els seus avis de petits. El nen no ha rebut la informació genètica que li permeti estar preparat per aquest nivell de radiacions i els resultats poden ser desastrosos per ell i pels seus descendents.

Amb la comunitat científica cada cop més alarmada, els primers casos de baixes laborals a escoles, i alguns governs occidentals començant a prendre mesures, el debat sobre els efectes del Wi-Fi en la salut no ha fet més que començar. A Catalunya encara no ha arribat però, quan ho faci, estarà marcat una vegada més per la tensió entre la salut i els interessos econòmics, entre el que demanen els metges i els científics, i el que reclamen les empreses de telecomunicacions, un dels lobbies més poderosos del nostre temps.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  L'extensió de les xarxes sense fils ha fet proliferar les antenes a les zones urbanes.