lamalla.cat

Quan l'amenaça de quedar-se al carrer sobrevola per la impossibilitat de pagar una hipoteca o un lloguer, quan no hi ha manera de trobar feina i no se sap com afrontar les factures i les lletres, quan es treballa però no es guanyen prou diners per poder mantenir els fills, per posar només alguns possibles quadres derivats de la recessió econòmica, algunes persones fan allò que probablement mai haurien imaginat que farien: buscar ingressos en els negocis del sexe i de l'erotisme. Pràcticament totes les companyies i agrupacions empresarials dedicades a aquests sectors amb les quals ha contactat lamalla.cat coincideixen que amb la crisi ha augmentat considerablement el nombre de candidats a incorporar-se a les seves activitats professionals, donant-se el cas d'algun àmbit on la xifra s'ha multiplicat per quatre. També està canviant el perfil d'aspirants, ja que, entre altres coses, hi ha major presència de persones de nacionalitat espanyola i, fins i tot, es poden trobar executius en atur. Sens dubte, la necessitat obliga.

Però en el món del sexe i l'erotisme no sempre -i encara menys avui dia- l'audàcia va paral·lela a l'eufòria de l'abundància. Si bé és veritat que aquesta indústria pot generar diner ràpid, això no vol dir que sigui diner fàcil, ni tampoc diner segur o il·limitat. La crisi també ha afectat, tot i que en diferents graus, les companyies i professionals d'aquest sector, de manera que la menor despesa dels clients i l'increment de la competència ha comportat que hi hagi menys feina a repartir i hagin baixat els preus i, per tant, hagin disminuït els guanys obtinguts pels seus treballadors i empresaris.

Als clubs de cites, tornen les espanyoles i s'ofereixen gigolós
A grans trets, en el negoci del sexe i de l'erotisme hi ha dos sectors clarament diferenciats: d'una banda, hi ha els clubs de cites i les diferents modalitats de la prostitució, on hi ha un intercanvi de sexe per diners entre professional i client, activitat que a Espanya no és il·legal excepte en el cas que hi hagi proxenetisme, la meretriu estigui obligada a prostituir-se o s'usin menors d'edat, conductes que són considerades delicte i que la justícia només castiga en la persona de qui afavoreix l'esclavitud sexual; i d'altra banda, hi ha les activitats realitzades per actors i actrius, ja sigui mantenint contactes carnals entre ells, com ara el cinema pornogràfic, o bé l'exhibició eròtica, que inclou, entre altres disciplines, artistes de webcam, ballarines de striptease o interlocutores de telèfons calents, on no hi ha contacte físic o intercanvi sexual amb clients. Naturalment, l'ús de menors o la presència de màfies de l'explotació en aquests dos àmbits també estan perseguits per la llei.

En el cas dels clubs de cites, la crisi està canviant la seva fisonomia. A banda que les sol·licituds per treballar-hi “com a cambreres o animadores o el que sigui” s'han multiplicat per quatre, calcula José Roca, cap de premsa de l'Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Cites (Anela), cada vegada més es presenten noies de nacionalitat espanyola. Això és “inaudit”, diu Roca, atès que fins ara gairebé totes les dones que exercien en aquests locals llogant una habitació per mantenir relacions amb els clients procedien dels països de l'Est, Llatinoamèrica i l'Àfrica subsahariana. Les noies que no volen esperar que quedi lliure una habitació perquè actualment no hi ha feina per a totes o bé hi ha saturació de professionals -hi ha algun club d'èxit on s'ha format, fins i tot, alguna llista d'espera per optar a una cambra-, o les que marxen d'un local pel motiu que sigui -manca de clients o recerca de nous mercats- un cop transcorregut el termini de tres setmanes que s'acostuma a establir per decidir sobre la seva continuïtat, poden acabar perfectament exercint en un altre club de cites, prostíbuls il·legals, pisos particulars i fins i tot al carrer. L'activitat, doncs, es manté allà on sigui factible, independentment de la baixada generalitzada de preus al qual han hagut de recórrer les prostitutes per poder adaptar-se als nous temps.

Es calcula que al territori espanyol hi ha unes 300.000 meretrius exercint en pisos particulars, al carrer i en locals, tant aquells que tenen algun tipus de regularització, tipus llicència d'hotel, com aquells que no disposen de cap mena de permís. Algunes associacions que treballen per a la reinserció de les prostitutes augmenten la xifra fins a les 400.000. Els empresaris de clubs de cites agrupats sota les sigles d'Anela, l'ideari de la qual condemna sense pal·liatius l'esclavitud sexual fomentada per les màfies, lamenten que en aquestes xifres hi hagi una gran presència de prostitutes víctimes de coaccions, realitat contra la qual proposen la creació d'un marc legal complet per a la pràctica lliure i segura del sexe de pagament. Ja fa temps que Anela lluita per poder superar l'ambigüitat legal que pesa sobre els seus establiments, en principi considerats no il·legals.

Des que hi ha crisi també ha sorgit un nou fenomen, segons Roca: l'oferta per treballar com a gigolós als clubs de cites. Aquests homes, que es dediquen a mantenir relacions a canvi de diners amb dones, com a norma general, de major edat que ells, s'interessen per la possibilitat de llogar algunes habitacions o apartats per a la seva activitat o, en cas que es creï algun local per a gigolós que funcioni a l'estil dels tradicionals prostíbuls, poder optar a exercir-hi. Roca no coneix que avui dia existeixi cap establiment d'aquestes característiques a Espanya.

Executius en atur que opten a iniciar-se en el porno
El reclam que suposa l'abundant presència de produccions per a adults a internet, el canvi generacional marcat per la desinhibició dels joves en qüestions de libido i, per descomptat, la crisi, han fet augmentar el nombre de persones que volen iniciar-se en el món de la pornografia. Segons Antonio Marcos, president de l'Associació de Productors i Editors d'Obres i Gravacions Audiovisuals per a Adults (Apeoga), l'increment d'interessats i d'interessades d'entre 18 i 40 anys d'edat a practicar sexe per a la seva posterior exhibició oscil·la entre un 30 i un 40%.

“La crisi no ho és tot, l'alliberament sexual dels joves -sobretot de les noies- també influeix” en el major interès per incorporar-se a la indústria pornogràfica, assenyala Franck Hollinger, responsable del mercat hispà de la productora Kemaco, especialitzada en aquest tipus de filmacions. Ara bé, les rebaixes també han arribat a aquest negoci i, segons Hollinger, fins a un 40% de les candidates a actrius es tira enrere en saber que la seva remuneració no complirà les seves expectatives, o bé moltes d'aquelles que s'atreveixen a iniciar-se abandonen després de rodar dos o tres cops en diferents productores en comprovar que els seu comptes corrents no s'engreixen tal com esperaven. En definitiva, actuar en aquest mitjà pot ser un remei transitori per capejar la recessió econòmica però, com en molts altres àmbits de la vida, només fan molts diners els qui arriben a convertir-se en una estrella. Una actriu de 19 anys amb qui ha contactat aquest diari digital exemplifica clarament la dificultat de triomfar en la seva professió: “Com a norma, qui es posa en això del porno és perquè li agrada, vol sentir-se com una diva, perquè qui vol guanyar molts diners amb el sexe treballa de prostituta”.

Pel que fa al perfil dels nouvinguts als platós dels gemecs guturals, ganyotes de plaer i acrobàtiques contorsions, la varietat és una norma. Antonio Marcos, president d'Apeoga i alhora director d'X Canal, empresa que disposa d'una àrea de produccions gai, revela que per a aquest apartat en concret els han arribat “xaperos als qui ha baixat la feina, actors de teatre desocupats i fins i tot executius en atur”. A qui, en general, no li satisfà el tarannà de les noves fornades és Conrad Son, pioner del porno en català: “A moltes els costa entendre que han d'arribar a l'hora a les convocatòries, s'ho prenen com una festa, com si fos una farra, avui dia tothom s'atreveix a fer porno”, diu. La normalització d'aquesta activitat i, possiblement la crisi, ha comportat que Conrad Son hagi notat que algunes de les noies que volen treballar amb ell “tinguin un perfil més baix”, és a dir, segons ell no presenten un estatus de preparació, bellesa i serietat com aquell que tradicionalment han vingut aportant les actrius del cinema per a adults.

Arribar a final de mes gràcies al 'es mira però no es toca'
Els espectacles eròtics en què no hi ha proximitat física amb el receptor -videoxat- està guanyant punts també entre aquelles persones que volen superar la crisi exhibint els seus encants. Les noves tecnologies estan convertint-se en un complement ideal per a moltes noies que, si bé conserven una feina anterior, per alguna raó la recessió les ha portat fins a mostrar-se en una webcam. Un dels socis que porten les regnes de Contenidosdeluxe (empresa intermediària entre una gestora de continguts i les pàgines web), Víctor Martín, calcula que si abans de la crisi es rebia una petició d'incorporació per setmana, “ara se'n reben entre cinc i sis”, i també “abunden més les candidates espanyoles” en comparació de temps pretèrits, dominats per estrangeres, moltes de les quals emetent des de fora d'Espanya.

Altres fonts coneixedores d'aquest sector expliquen que el directe propiciat per les noves tecnologies “alimenta la fantasia” dels internautes, en el cas dels espanyols sobretot si les noies que actuen són d'aquesta nacionalitat, perquè ells “s'imaginen que podrien arribar a trobar-se-les pel carrer” quan acaben d'interactuar via internet. Tot i que entre les actrius hi ha tota mena de perfils -també hi ha nois webcam- moltes de les persones que s'exhibeixen a través d'aquest sistema presenten “un nivell cultural més aviat modest”, indiquen les mateixes fonts.

(Imatges intercalades al text, per ordre d'aparició: 1-habitació de local de cites. Font: Revista d'Anela, Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Cites; 2-artistes en la pàgina de presentació de la productora porno Kemaco. Font: Kemaco; 3-webcam. Font: Viquipèdia/Dave Pape)

"Vaig tenir sort, en només un mes i mig ja actuava davant la webcam”

La facturació de la indústria del sexe també se'n ressent

Els homes, amb menys sortida en el negoci del sexe i de l'erotisme

Actuar en una escena porno per 100 euros

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

Sumari:

• Actuar en una escena porno per 100 euros
• "Vaig tenir sort, en només un mes i mig ja actuava davant la webcam”
• Els homes, amb menys sortida en els negocis del sexe i de l'erotisme
• La facturació de la indústria del sexe també se'n ressent

• 

  KemacoUna escena rodada per a una pel·lícula pornogràfica