lamalla.cat

La taxa d'abandonament dels estudiants universitaris a Catalunya ha crescut un 20% en els últims quatre anys i se situa ja al 12%, un percentatge que preocupa la Generalitat, que creu necessari corregir a curt termini aquesta dada, entre d'altres que fan referència al rendiment del sistema. El comissionat d'Universitats de la Generalitat, Joan Majó, s'ha mostrat preocupat per aquesta dada així com per altres com la taxa de graduació del 54% a Catalunya, davant del 76% de Bèlgica o el 71% dels països Baixos.

La taxa d'abandonament dels estudis per part dels alumnes universitaris catalans s'ha elevat fins al 12% en el conjunt de totes les titulacions que ofereix el sistema universitari. Aquest percentatge correspon a joves que comencen una carrera, la deixen en el primer o segon trimestre i no tornen a l'àmbit universitari en els dos anys següents. Segons l'estudi elaborat pel Comissionat d'Universitats, la titulació que té un índex d'abandonament més baix és Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), on només deixa la carrera el 2,26%.


A més, la Generalitat tampoc considera satisfactori el temps mitjà que triga un estudiant en acabar una carrera, que és de cinc anys i mig, sent la més baixa la dels matriculats en Comunicació Audiovisual i la més alta la d'Enginyeria Forestal. El comissionat ha urgit la correcció d'aquestes xifres "a curt i llarg termini" i a la necessitat de buscar solucions conjuntes entre totes les universitats.



Les universitats perdran 220.000 alumnes fins a 2016 


Les carreres universitàries perdran 220.557 matriculats entre 2009 i 2016, amb un descens del 16,9%, segons càlculs d'un informe editat per la Universitat de Cantàbria i Banco Santander. L'informe, titulat 'Universitat, societat i territori', apunta, però, que els efectes de la immigració a la demanda universitària comencen ja a percebre, ja que representa un 1,7% actualment i pot elevar-se fins el 5% en la pròxima dècada.


"La menor demanda que es preveu no ha de ser entesa com un problema, sinó com una oportunitat en pro d'un ensenyament de més qualitat, d'una disminució de la ràtio d'alumnes per professor, d'una major disponibilitat de temps per a la investigació i per als postgraus i doctorats, en definitiva, en pro d'una universitat de qualitat”.


En termes absoluts, la caiguda de la demanda universitària serà desigual per zones geogràfiques, ja que es preveu més pronunciada a el quadrant nord-occidental de la península (Oviedo, Lleó, Santiago, Valladolid, Cantàbria, Burgos i la Rioja) que al llevant i al sud.


L'envelliment de la població aboca Espanya a la productivitat, que està molt relacionada amb el nivell educatiu, assenyala l'informe, elaborat amb la col.laboració del Ministeri d'Educació i la Conferència de Rectors (CRUE). Així, la importància de les universitats haurà de ser creixent, no perquè hagi d'augmentar el seu nombre, sinó pel seu desenvolupament intern i increment dels seus nivells de qualitat i excel·lència. 


El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha defensat que les universitats defineixin les seves estratègies i senyes d'identitat dins d'un sistema comú, que no igual. S'ha referit al pròxim model de finançament universitari, que dimecres debatrà amb les comunitats autònomes, que ha de comptar amb indicadors, objectius, incentius, avaluacions i rendició de comptes.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  •