lamalla.cat

Els cingles, muntanyes, avencs, coves, monestirs i castells del voltant de Gombrèn (el Ripollès) guarden els secrets d'un dels personatges més populars (i odiat pels seus serfs) de Catalunya: el comte Arnau. Caminar per aquestes terres és descobrir, pas a pas, la llegenda del senyor de Mataplana: els indrets que van servir d'amagatall de les seves contínues infidelitats amb les monges dels monestirs i donzelles, i els llocs on, segons la llegenda, encara s'apareix l'esperit del comte condemnat a l'infern pels seus pecats.

El municipi de Gombrèn, passat Campdevànol, és el centre de la llegenda del comte Arnau per la quantitat d'indrets on es van viure episodis de la llegenda. És per això que acull el Museu del comte Arnau, on un es pot familiaritzar, abans de començar la ruta, amb aquest personatge.

Des de Gombrèn, podem arribar caminant fins a dos dels edificis testimoni de les infidelitats i perversions del comte: el castell de Blancafort o de les Dames, situat dalt d'uns penya-segats, on segons la llegenda hi havia cent dames o monges, objecte de les perversions dels nobles amics del comte, i la masia de Bellampart, on el comte Arnau hi amagava les donzelles embarassades fins que donaven a llum.

Més endavant trobem, dalt un penya-segat, el santuari romànic de Montgrony. A més de la vista panoràmica, destaquen les escales tallades a la roca viva que el comte va manar esculpir als seus serfs i no els va pagar el preu convingut. Les escales porten a l'església de Sant Pere de Montgrony.

Al final del camí topem amb l'avenc de Sant Hou, de 74 metres de fondària. En veure la bretxa, diries que és impossible salvar-la. Doncs, segons la llegenda, el comte va utilitzar aquest avenc com a passadís per arribar d'amagat fins al mateix claustre del convent Sant Joan de les Abadesses.

Tornant enrera, direcció a Castellar de n'Hug, agafarem ara la carretera per arribar fins al castell de Mataplana, residència del comte Arnau. Aquí, segons la llegenda, l'esperit en pena del noble es va aparèixer durant molt anys a la seva vídua després de mort.

Baixant ara cap a Gombrèn, passarem davant del Gorg dels Banyuts, situat a la riera de Garfull, sota el camí de Montgrony. Aquest és també un lloc envoltat de llegenda, ja que es diu que és per aquí per on l'esperit d'Arnau surt de l'infern cavalcant amb el seu cavall, envoltat de foc, quan es fa fosc. Sobre els Banyuts hi ha la roca del Gall, anomenada així per la seva forma i, on, segons diu la llegenda, el gall canta a mitjanit indicant al comte que és hora de tornar a l'infern. De tornada al nostre punt de sortida, passarem pel pont de la Foradada. En menys de mitja hora, haurem arribat al final de la nostra ruta.

El comte Arnau, senyor de Mataplana, és l'exemple més pur de les llibertats mal preses d'un senyor feudal. Les seves relacions extraconjugals amb monges i donzelles i els seus maltractaments als seus serfs el van condemnar, un cop mort, a vagar durant tota l'eternitat cavalcant el seu cavall, acompanyat de la monja que el va estimar -que també va ser condemnada- i dels seus gossos de cacera. Per recordar aquesta història, s'han fet diverses cançons populars, entre les quals la més coneguda és la original del segle XVI on narra l'origen de la llegenda.