lamalla.cat

Davant la perspectiva d’unes vacances breus, una de les primeres opcions que ens plantegem és la de fer la ruta dels càtars. El recorregut es pot fer, una mica ràpid, en un cap de setmana però molt millor si disposem de 3 o 4 dies. El circuit recorre tot un món de castells i abadies medievals, només en creuar la frontera amb França.

El concepte càtar es refereix a una religió cristiana que es remunta a mitjans del segle X i que va desaparèixer, completament, uns 400 anys més tard. El catarisme el trobem en diferents països europeus i, fins i tot, se n’han trobat referències a l’Àsia Menor. De tota manera, l’Occitània-Llenguadoc va ser el lloc on aquesta religió es va establir més sòlidament amb l’ajuda dels senyors feudals que van adoptar la fe càtara.

El catarisme es basava en la dualitat de bé i del mal. Els càtars identificaven la matèria com a principi del mal i per això no creien en la propietat. Confiaven en l’ascetisme per alliberar l’esperit. Acusaven l’Església catòlica de defensar la bel·ligerància i la lluita pel poder. L’Església catòlica aviat va veure aquesta religió com una heretgia i la Inquisició va aconseguir aniquilar-la al segle XIII. Més tard, el franciscanisme va recollir algun dels principis del catarisme i això el va acabar de fer desaparèixer.

Començar per Carcassone:

La ciutat de Carcassone resulta un bon punt de partida per fer la ruta. En aquesta ciutadella emmurallada el catarisme es va desenvolupar, sobretot durant el segles XI i XII. Dues muralles rodegen el castell comtal que data dels segles XII i XIII. Una mica més tard, fora de les muralles es va anar configurant una nova ciutat: la Bastide Saint-Louis.

Al nord de Carcassone:

Al nord de Carcassone, a uns 15 quilòmetres, trobem els quatre castells de Lastours: Cabaret, Tour Régine, Fleur Espine i Quertinheux. Van resultat claus entre els segles XI i XVIII perquè controlaven el pas a la zona. També al nord trobem les abadies medievals de St. Papoul i Villelongue. Precisament aquesta darrera va jugar un paper molt important contra el catarisme.

També al nord, però una mica més lluny, recomanem guardar una estona per conèixer la ciutat d’Albí, punt de naixement del moviment dels albigesos al segle XII. La monumental catedral gòtica de Santa Cecília bé val una visita. Però a banda de la ciutat i dels monuments, la ciutat ofereix una altra meravella al visitant: el Museu de Tolouse-Lautrec que permet seguir la vida i obra de l’artista que va néixer en aquesta vila.

Al sud de Carcassone:

Al sud de la ciutat de Carcassone trobem els castells càtars més famosos:

• Arques: Aquesta fortalesa té una forma ben curiosa que assegurava la seva protecció davant els invasors.
• Montsegur: El castell, situat al sud-oest de Carcassona, sovint s’ha considerat el símbol del catarisme. El va construir l’Església càtara i va servir de refugi per als perseguits. Els seus enemics l’anomenaven la Sinagoga de Satanàs o el el Vaticà de l’Heretgia.
• Peyrepertuse: És el més gran dels castells càtars i per això se’l considera el conjunt més important i espectacular. Està situat sobre un penya-segat que precisament li dóna el nom de Perapertussa: pedra tallada. També es conserva part de la capella de Santa Maria.
• Quéribus: El castell data dels segles XIII i XIV. Està construït sobre un pic rocós i va ser el darrer centre de resistència dels càtars. Va aguantar 11 anys més que Montsegur. La vista de la regió, des de dalt de tot, és espectacular.

A banda dels castells, tota la zona és plena d'abadies medievals que també mereixen una visita. Més amunt de Carcassona hi ha les de Sant Papoul o la de Santa Maria de Villelongue. Més al sud d'aquesta ciutat, hi ha les d'Alet-les Bains, Sant Policarpi, Sant Hilari, Font-Froide o la de Lagrasse.